“Jo vaig vore tot el pla aniquilador de Hitler per als jueus”

Als seus 101 anys, Georges Loinger continua acceptant totes les invitacions per a donar testimoni dels horrors causats per Adolf Hitler i el seu règim de terror. Acaba d'arribar amb avió des de París a Madrid per a participar en un seminari organitzat per Sefarad-Israel coincidint amb el Dia de la Memòria de l'Holocaust, que ahir es va commemorar a Madrid. Loinger té energia suficient per a fer una conferència en la Residència d'Estudiants i atendre els periodistes. A l'hora del sucar se li nota cansat. Inicialment, no té massa ganes de menjar. Però més tard s'animarà a donar compte de la crema de carabassa i del pit de titot del menú. Només beu aigua.

“Estic ací perquè vull recordar a les generacions futures el pla aniquilador dels jueus traçat per Hitler. Jo ho vaig veure veure tot”, compte quan se li pregunta què li mou a fer l'esforç que suposa un viatge per a un home amb més d'un segle de vida.

Loinger va organitzar en 1942 una xarxa de l'Organització d'Ajuda a Xiquets (GOSE, en francés) per a evacuar menors jueus a Suïssa, davant del perill que suposava la persecució deslligada pel règim nazi a França. Per a eixes dates, ja s'intuïa quin era el destí dels trens que partien de Drancy: els camps d'extermini.

La direcció de la GOSE va encarregar a Loinger la creació d'un entramat per al pas de xiquets des de França a Suïssa, amb base d'operacions en Annemasse. L'organització va idear un enginyós estratagema: Loinger portava als xiquets a jugar al futbol junt amb la frontera franc-suïssa i, quan la pilota queia en territori helvètic, el xiquet corria després d'ella... i ja es quedava allí. Estava salvat. L'ardit va funcionar perquè les patrulles de vigilància estaven formades per soldats italians, aliats de Hitler, que no posaven gran interés en la tasca, segons recorda Loinger. En eixes labors era ajudat pel seu cosí Marcel Mangel, qui amb el córrer dels anys es convertiria en el cèlebre mim conegut com Marcel Marceau.

Un oficial va posar una pistola en el cap del meu fill menor i em va advertir: ‘Si et mous, mate el xiquet”, rememora este centenari
Loinger va aconseguir posar fora de perill personalment a 350 dels 1.000 xiquets que va evacuar la trama muntada per ell. “El pitjor record d'aquella època està lligat precisament a la meua pròpia vida. Quan passaria a la meua esposa i als meus dos fills, va aparéixer una patrulla alemanya. Un oficial va posar una pistola en el cap del meu fill menor i em va advertir: ‘Si et mous, mate el xiquet”, rememora este centenari. Però, aprofitant un moment de confusió, van aconseguir posar-se fora de perill i creuar hores després a Suïssa. “No vaig saber res de la meua família, que estava en Ginebra, fins a sis mesos després”, afig.

L'antic passador de xiquets seria més tard, durant 25 anys, director de la Companyia de Navegació Israeliana a París. Hui presidix l'Associació de Veterans de la Resistència Fesol a França.

Què opina del ressorgir de partits neonazis que inclús estan arribant al poder a Europa? “Suposen una minoria”, assevera. “L'essencial és que Alemanya i França, els països més forts, garantixen l'estabilitat i ens protegixen d'eixe perill. Alemanya, que va tindre l'accident de Hitler, és una de les grans cultures del món”. Este “ardent europeista” afirma que no li fa por el florir d'estos grups. “Sempre hi haurà gent que odie els jueus”, conclou.