.jpg)
Una vegada, un gran home ens va llegar d'entre els seus coneixements una bona teoria; una teoria per mitjà de la qual afirmava l'existència d'una disgregació entre el que percebem i la realitat, entre el món sensible i el món de les Idees. Plató, eixe intel·lectual, va fomentar el raciocini i va vituperar el conformisme. Sàvia lliçó, sens dubte, però poc aprofitada, perquè segles i segles més tard, lluny de ser més racionals, l'abisme de la nostra inconsciència s'ha anat fent cada vegada més profund.
I així, hui, en ple segle XXI, nosaltres, els homes lliures, admetem i recolzem sense parar-nos a pensar allò que ens donen, com animalets submisos d'este sistema «democràtic», i dic així perquèsi quelcom li falta a este sistema és l'aplicació pràctica del seu adjectiu. No sols el poble no participa activament en el seu govern, sinó que la seua participació passiva queda àmpliament limitada, confinant-la, a l'hora de la veritat, a un bipartidisme absurd i desgavellat. Un bipartidisme el pitjor tret del qual no és un altre que la carència de fonaments, perquè no és més que un altrenegoci de farsants i mentiders, un teatre més en el que uns fan i altres desfan entre escàndols, crits i crítiques, mentre que el poble, com a mer espectador, observa impàvid l'espectacle, que es repeteix en totes i cada una de les mesures que els polítics d'ambdós idearis prenen.
I totes són totes, incloses, clar està, les relatives a l'educació, quelcom tan lleuger i trivial segons pareix d'eixos comediants que pot suportar modificacions contínues i irracionals. I així, l'últim acte ho protagonitza un home barbat, que no Karl Marx, ni tan sols Groucho Marx, ni de bon tros el Natzaré, sinó tot al contrari; un home implantat en el cim de l'ideal conservador, encara que la seua mediocritat abans ho associaria a la cutrez que als valors d'antany; un home que res ha tardat a alterar, per al futur eliminar, el contingut d'una assignatura el nom ambiciós del qual -Educació per a la ciutadania- fa riure, perquè abans hauria de cridar-se Manipulació per a la ciutadania, una matèria, que, a pesar d'esperançadora, lluny d'educar, es maneja com a arma política, com a ferramenta ambigua de control. I, en efecte, el barbut, utilitza arguments raonables per a justificar les modificacions, perquè cert és que no hi ha raó per a polititzar l'educació; però resulta com menys irònic al·legar tals raons per a defendre un altre cobert polític ideat amb l'únic propòsit d'eradicar allò que s'ha imposat per l'oposició.
I és que quelcom tan elevat com l'educació no admet la flexibilitat que li presumeixen; no deuria mai sotmetre's a voluntats particulars de persones o partits, perquè la seua categoria és tal que no pot menys que alçar-se com a pilar bàsic, com a ideal suprem del nostre ser. Perquèl'educació que rebem és la que assenta les bases de la nostra existència, com a homes i com a espècie, d'ací que haja de ser racional i lliure d'imposicions, quelcom que no es concep en el sistema actual. I, per això, m'alce com a oposició al mateix, com a oposició al bipartidisme i al politiqueig barat, i vos inste a sumar-vos a la revolució. A una revolució per a la reforma, una reforma profunda, des dels pilars fins al sostre del sistema. I, entre altres mesures, entenc com essencial la instauració d'un nou model educatiu, al marge del que coneix i basat en la llibertat de l'individu. Un model aliè a ideologies o estúpids bipartidismes, en el que aprenguem a qüestionar tot allò que se'ns mostra.
Una educació que, com a Plató en els jardins d'Academo, promoga la reflexió i l'ànsia de coneixements, perquè quant millor instruïts siguem, millor sabrem discernir i, per tant, decidir en llibertat; i és que l'únic mode que un acte siga lliure és entendre la seua transcendència. Impedim perquè que coarten més el nostre aprenentatge i actuem com a homes de ciència, sempre indagadors i meticulosos, a la recerca de qualsevol error d'interpretació i a la recerca també del progrés; del progrés social i humà, de l'ascensió de l'espècie fins al món de les Idees, fins eixe Món millor que durant tant de temps hem anhelat. Deixem, per això, d'educar-nos en paraules buides i guiem el nostre camí a la nova educació; a una educació per a la ciutadania i per a la humanitat; una educació en inferència i bon Amor, orientada al bé comú i al benestar de tots els homes, perquè de tal educació dependrà el nostre destí i el de tots els nostres germans.
Manuel Belmonte Gallego
Responsable de Moviments Socials EUPV-Alcoi
No hay comentarios:
Publicar un comentario