Grècia, colònia política i econòmica d'Alemanya

Hui tancaria un tracte amb els líders de l'eurozona pel qual cedix gran part de la seua independència.

Davant del fosc panorama, l'elit política grega es mostra aclaparada i acatxa mansament el cap davant de les exigències de la Troica (la Unió Europea, el FMI i el Banc Central Europeu). No se li ocorre una altra cosa que fer.

Grècia tancarà hui amb els líders de l'Eurozona un acord en què cedirà gran part de la seua independència. El país hel·lé es convertirà en una colònia econòmica i política d'Alemanya i els seus aliats. Berlín tindrà el seu per a decidir en tot, des de l'elecció del primer ministre als tipus de medicament que han de dispensar les farmàcies.

A canvi de 230 mil milions d'euros, compostos de 130 mil en préstecs frescos i 100 mil milions en bons del deute grec privat que seran condonats, Grècia podrà pagar el seu deute. Però els diners no està destinat al govern i menys al poble. Simplement, els aconseguirà per a viure amb el més just.

El que més va cridar l'atenció va ser la falta de resistència de la classe política, a més de les imatges de manifestants tirant pedres, els núvols de gas lacrimogen i els edificis que cremaven en el centre d'Atenes.

Davant del fosc panorama, l'elit política grega es mostra aclaparada i acatxa mansament el cap davant de les exigències de la Troica (la Unió Europea, el FMI i el Banc Central Europeu). No se li ocorre una altra cosa que fer.

Els dos partits que van dominar la política grega per trenta anys, Pasok (centreesquerra) i Nova Democràcia (dreta), no ixen ben parats de la crisi. El periodista de denúncia més important del país, Tassos Telloglou, qui va revelar nombrosos escàndols de corrupció, va descriure els membres del Parlament com a gent “grossa i peresosa que només es preocupa per tornar a com estaven quatre anys abans de la crisi”. Diu que ambdós partits dominants, que es van alternar el poder des de la caiguda de la junta militar en 1974, han acordat en privat continuar amb la coalició després dels comicis, a realitzar-se en 10 setmanes.

La seua visió sobre l'electorat grec és igual de despectiva. Segons ell, ells també enyoren de tornar als bons vells temps, quan Grècia tenia rang de crèdit AAA igual que Alemanya. “Volíem tindre un ingrés europeu sense la productivitat europea, així que demanem prestat”, escriu amb neciesa. Però els prestadors evitaran a Grècia per molt de temps, així que no hi ha volta als estàndards de vida previs al 2008.

El clima del lideratge polític és de fatalisme i desesperança. Un parlamentari de Nova Democràcia va parlar sobre la votació en el recinte una setmana arrere. “Vam haver de triar entre el desastre assegurat i el dubte de la salvació. No podes ser independent quan tenés que demanar prestat 20 milions d'euros per dia. Estem en mala forma. No produïm res, ni tan sols la carn que mengem”, es va sincerar Simos Kedikoglou.

Però hi ha clarament altres motius darrere dels canvis radicals impostos a Grècia. “Pareix un thatcherismo dur introduït en el país en pocs anys”, va dir un analista a Atenes. Per exemple, el salari mínim es reduirà un 22 per cent, a 522 euros per mes com a part de l'últim pla d'austeritat. La Troica crega que açò augmentarà l'ocupació, però els economistes grecs dissentixen. Diuen que els treballadors xinesos o búlgars sempre seran pitjor pagaments. Els grecs no aconseguiran treball per la mateixa raó que la marina mercant grega empra filipins per davall del nivell de capità o cap enginyer. Retallar el guany de l'empleat estatal mal pagament farà poca diferència per a Grècia, excepte reduir el consum i augmentar la misèria. Part de l'explicació a estes mesures siga potser que els líders alemanys volen demostrar-los als seus electors que se les estan posant difícils als grecs, i que no els permetran accedir a subsidis alemanys. La naturalesa punitiva de les reformes de la Troica també reflectix el desig de manar-los un missatge als fortament endeutats Portugal, Espanya, Itàlia i Irlanda, que no s'atrevisquen a seguir la senda grega, que és un default em manejat amb deutes.

Inclús les dures declaracions dels polítics alemanys sobre Grècia la setmana passada van servir per a demostrar a la seua audiència local que no es van a deixar arrossegar pels malgastadors grecs.

Però darrere del programa d'austeritat s'amaga una visió neoliberal sobre com l'economia i la societat grega haurien de ser. Es veu molt paregut al que va ser aplicat a Rússia davall el comandament de Borís Ieltsin en 1992. Hi haurà massives privatitzacions, retalls en programes socials, de salut i jubilacions. I desregulació. Molts a la dreta els donaran la benvinguda a estes reformes.

Una de les explicacions del desastre a Grècia es troba en la seua història recent. Després d'una feroç guerra civil entre els comunistes i els seus enemics, que va començar en 1946, la dreta victoriosa va ser dominant fins a la caiguda dels coronels en 1974. Els banquers van ser tractats amb benevolència. Així també els emprenedors, els professionals i els amos de xicotets negocis, que pagaven pocs impostos.

Grècia mai va disfrutar eixa sort de compromís social de postguerra com es va veure en la resta d'Europa, on el capitalisme liberal era balancejat amb el compromís amb els drets dels treballadors, l'Estat de Benestar i el gasto social. Al començament de la dècada del '80, Grècia va virar a l'esquerra en el moment que el reaganismo i el thatcherismo s'imposaven als Estats Units i Anglaterra. Pasok va estar al comandament pels següents 20 anys i va construir un Estat de Benestar i un sistema de patronatge polític. Empleats treballaven en indústries per anys. Este Estat de Benestar per als rics i els pobres només podia ser sostingut demanant prestat. Ara serà desmantellat. Però a Grècia només els dèbils i els pobres són castigats.