Dos apunts sobre educació

Els esdeveniments actuals a Espanya estan tornant-se prou preocupants. A la crisi general del capital cal unir els atacs feroços de la camarilla governant als servicis socials mínims que existien en el país (gràcies a la lluita sindical i obrera de molts anys). A pesar que els Felipe González, Aznar, ZP i Cia. ens hagen venut molts anys que el sistema de benestar espanyol és una verdadera enveja mundial, els fets estan en contra seu. Espanya hi ha invertit històricament poc en educació, ciència, servicis socials, sanitat…etc. si ho comparem amb la resta de les nacions burgeses del nostre entorn. Encara que siga tot açò clar com l'aigua, actualment, escudant-se en la crisi capitalista, ens lleven el ja exigu benestar social. Està passant en totes la comunitats autònomes, la majoria governades per la dreta reaccionària, però que no ens càpia dubte que els socialistes burgesos del PSOE hagueren fet igual. La burgesia ha vist una oportunitat d'or per a desmantellar les conquistes socials dels europeus i americanitzar el vell continent amb mútues i universitats totalment privades. És desig dels treballadors que açò siga així? És evident que no, però Què fan per a evitar-ho? Poc poden fer. Per a començar, la crisi i la sagnia de desocupació que està deixant té atemorits els ciutadans, tots temen perdre la seua ocupació o no poder pagar el lloguer o la hipoteca. Esta por tenalla als obrers d'Espanya, de tal forma que tampoc secunden les poques sobres que els sindicats grocs convoquen. El descontentament és gran, però el poble no està en condicions d'expressar-se. Si a açò li afegim el control mediàtic i els milions d'euros invertits a idiotitzar al ciutadà, tenim la mescla de la passivitat generalitzada.

Becas-Wert:

L'últim atac pareix que va dirigit a l'educació pública espanyola, que té greus deficiències històriques (organitzatives, de finançament, de promoció…etc.), però que ha permés que molts fills d'obrers hagen pogut accedir a una educació de qualitat. El ministre d'educació (ho diuen en to d'humor) i extertulià del grup Pressa, José Ignacio Wert, hi ha llançat fa ben poc declaracions incendiàries relacionades amb la matèria del seu ministeri. Segons ell: "No sols cal revisar el mecanisme d'accés a la beca, sinó també el mecanisme de manteniment de la mateixa en dos sentits: ha de ser més exigent quant al rendiment i més sensible a l'exigència". A més de perles semblants, també se li albira el següent: “Les beques s'han convertit en una assignació no competitiva, és a dir, que a partir d'un determinat nivell econòmic es té el dret a una. És el nivell socioeconòmic el que determina la beca i pràcticament no hi ha condicionament en l'atorgament i la continuïtat de la mateixa respecte al rendiment.”Ací ja es comença a oldre eixe tuf moscat que l'exassessor del BBVA té cap a les classes treballadores. El senyor Wert, té com el principal problema educatiu del país que les beques són assignacions “no competitives”, o siga, que tenen a veure amb el nivell de renda de l'alumne. Des d'ací denuncie el precari i subsaharià sistema de beques a Espanya, que deixa molts estudiants sense possibilitat d'accés, però és que el que proposa el senyor Wert és simplement aberrant.

Vegem el que és una beca. Teòricament és una transferència de l'estat a aquells alumnes que tenen dificultats de mobilitat (ja que no viuen en la mateixa ciutat en què estudien) o d'accés a la universitat per motius econòmics. Açò no crec que ningú ho discutisca. Qualsevol estudiant sap el que costa la matrícula, llibres, fotocòpies, transport, acadèmies de reforç, taxes i de més gastos que fan que l'educació no siga gratuïta per a res. La funció de les beques és ajudar les persones amb menor renda disponible o amb més dificultats afegides que la mitjana d'estudiants, a sufragar eixos gastos, ja que no tenen les mateixes oportunitats que els altres. O el senyor Wert nega que és més fàcil per a un estudiant que viu a 5 minuts de la facultat i amb estatus alt, que per a un estudiant que es desplaça 3 hores diàries en transport públic i damunt ha de treballar per a pagar-se els estudis? Açò és una veritat universal, fins a un antidisturbis ho entendria. Encara així, el senyor ministre pareix que nega la realitat i vol prostituir el sistema de beques i la seua concessió, donant-se-la NOMÉS a alumnes “amb millor rendiment” sense tindre en compte les raons d'eixe “millor rendiment”. Esta mesura comportarà majors dificultats de les rendes baixes en la universitat. Els estudiants hem d'advertir contínuament, sense parar, de les intencions d'estos gossets lamebotas de la burgesia, que només pensen a destrossar i apartar de la universitat pública al fill del treballador. Cal plantar cara durament contra esta mesura i contra la resta de mesures de rapinya contra l'educació pública (EU2015, supressió de la 2a convocatòria, pujades de taxes, expulsió de personal docent i PAS, privatització de servicis educatius, entrada de l'empresa privada en la universitat…etc.)

Educació cívica i constitucional:

I ací arriba l'element d'hipocresia més repugnant dels últims anys. Els senyors del PP, arengats per la màfia opusdeísta de Rouco i la seua camarilla de reaccionaris (que callen davant de violacions però cloquegen sobre la llibertat) han declarat la guerra a l'assignatura “Educació per a la ciutadania” (assignatura impregnada de moral burgesa, com totes). El que els senyors del govern argumenten és que era una assignatura que adoctrinava (per cert, els exemples que va posar Wert per a demostrar-ho eren falsos). Però jo menge comunista li faria la pregunta següent: Potser l'objectiu de l'educació burgesa no és adoctrinar en la moral burgesa? Què més dóna que es cride Educació per a la ciutadania o Educació cívica i constitucional? Com diria Engels: “esta gent crega poder canviar la cosa de canviar-li el nom”. La veritat és que només el nom de la nova assignatura que implantarà el PP té un esperançadora olor d'esperit crític i lliurepensador (note's el to irònic). Fixem-nos bé que posa “constitucional”, açò vol dir que inclourà aspectes de la constitució burgesa del 78 que va vestir el règim burgés de demòcrata. A cas no és açò una manera d'adoctrinament senyors clergues? Se n'aniran vostés a manifestar amb les forces obscurantistes del seu gremi a la plaça de Còlon? Em tem que no. Encara que la crítica d'un marxista a este tema hauria de ser la següent, és a dir, la de Marx i Engels:

“Igual que per al burgés suprimir la propietat classista significa la supressió de la producció mateixa, de la mateixa forma suprimir l'educació classista és per a ell idèntic a suprimir l'educació sense més […]I no està determinada també la vostra educació per la societat?[…] els comunistes no inventen l'influx de la societat en l'educació; simplement canvien el seu caràcter, arranquen d'ella l'influx de la classe dominant.”

Es donen compte senyors Wert, Rouco, Rajoy i Cia? Es donen compte qual és la postura dels comunistes i més prompte que vesprada de tota la joventut? La vostra educació està impregnada de moral burgesa, i prompte no podreu enganyar al poble fent jocs malabars amb canvis de nom a assignatures idèntiques. Arribarà el dia en què l'educació serà lliure gratuïta i buida d'influències religioses, burgeses i no científiques, és a dir, serà una educació popular. Mentres açò no passe cal denunciar els atacs i els enganys que la classe dominant (veja l'assignatura nova) que només busquen fer que la gent entre en conflictes estúpids amb detalls mínims mentres es desmantella el ja limitat sistema educatiu del país. Denunciar els retalls, si, però denunciar també el caràcter moralista de l'educació davall el capitalisme, denunciar el seu caràcter de classe com van fer Marx i Engels.

http://masseperdioenpraga.blogspot.com/2012/02/dos-apuntes-sobre-educacion.html