El món s'ha convertit en un absurd supermercat d'ideologies, pel que “els amos” no permeten circular les idees amb vocació de solució, sinó les idees que “programen” o que “garantixen” la perdurabilitat de la ideologia imperant, de les antiidees que, a poc a poc, esta societat/brutícia s'ha anat encarregant d'inserir en la nostra (de)ment.
No interessen les idees que pretenen atenuar la crisi. No són rendibles. I no ho són perquè ens donarien un respir, ens permetrien pensar, créixer, preguntar-nos, després de dubtar, si el camí pel qual ens han portat, com a animals domesticats, amb estratègies subtils, és un camí, un fals drecera o, com ens demostren cada dia, un atzucac.
Les idees, senzillament, intenten avortar-se. La ideologia, mal entesa, no obstant, es mostra com NECESSÀRIA i INSUBSTITUÏBLE, especialment si, junt amb este miratge malèvol, ens posen en el coll la navaixa invisible, però certa, del terror amb què “els amos” ens atemorixen.
Queda molt lluny, MASSA, el concepte meravellós i essencial que José Martí tenia sobre les idees, que no la ideologia, i que Fidel Castro ha anat desgranant, mostrant al llarg de dècades la seua capacitat d'associar actes i efectes, accions i efectes, la seua lucidesa i la seua comprensió del món al mirar-ho amb els ulls de qui no pot permetre's abaixar la guàrdia perquè sap que, darrere d'ell, un peu gegant s'encabota a xafar al seu poble i a les mínimes llibertats.
Per a Martí i Castro, hi ha una batalla eterna i incruenta, però profundament necessària: la batalla de les idees, sembrar idees, arguments, persuadir amb la força que estos solen tindre quan són autèntics i verdaders i crear consciència sobre la possibilitat de produir – per mitjà de la lluita, el compromís i la mancomunitat d'esforços – un bolcada que permeta als sectors més aclarits comprendre que sí que és possible reprendre el rumb que conduïx a majors nivells de justícia, equitat i dignitat per a les majories oprimides.
Idees, que no ideologia com a programació imposada, abducció, anestèsia aplicada per “els amos” del món, els gestors d'este avar supermercat d'ideologies en què entrem i eixim, cada dia, amb cistelles plenes de frustració. Ideologies 2×1, les ideologies en oferta que fan d'Europa un aparador de ràfegues en què si una senyora amb complexos d'emperadriu reina en el seu tron, l'economia destruïsca l'esperança i el cinturó que ella mateixa ha assaonat ens estrenya la cintura quan i fins on ella vullga, davall l'argument de la seua “ideologia” o, com escriuen els periodistes blaus, “la ideologia imperant”.
Ideologia, ideologies, que no idees, que tenen un preu de venda al públic recomanat. Com mostra, una de les seccions del supermercat: la Comunitat Valenciana, o la millor crida Corrupcionidad Valenciana. En l'aparador de les ideologies de l'estand on la corrupció és el “assumit com a normalitat”, es poden comprar ideologies a molt distint preu, des dels 90 euros per a una ideologia anual als 20, segons l'opció política:
-comprar una ideologia per un any amb l'etiqueta del PSPV, costa al visitant del supermercat 90 euros, que han de ser pagats en caixa, en dos terminis i amb domiciliació bancària.
-la ideologia d'Iniciativa costa al comprador uns 80 euros anuals i la del Bloc 72 euros, quantitat que és un poc menor si es compra el bo per a Esquerra Unida del País Valencià, uns 60 euros.
Però, el més curiós és que, si revisàrem bé el tiquet de compra ens sorprendríem (o no?) al comprovar que la ideologia més barata, la d'oferta, la més assequible és la que compraríem si voldríem ser afiliats del PP.
Ser del grup que, més tard o més enjorn, se suposa et tornarà “la teua implicació” amb algun regalet (un lloc en un organisme oficial, un mediocre xicotet càrrec en ajuntaments xicotets o bosses de mà, trages o llicències per a esdeveniments fastuosos o edificacions de torres calatravamente inconstruïbles o etc.) és relativament assequible per a tots. Només es necessita disposar de 20 eurets de res (els amos del supermercat utilitzen un eslògan res original: “Per poc més d'un euro al mes, seràs dels els nostres”) i si, per sort per a tu, eres un jovenet o joveneta, perquè l'oferta és encara millor: ser un més dels de les Noves Generacions t'ix per 0,66 euros mensuals, uns 8 modestos euros…
Per si no ho sabíem…
En el supermercat de les ideologies… les ofertes duren tot l'any!
No hay comentarios:
Publicar un comentario